Manel armengol biography of albert

Manel Armengol i Cervera (Badalona, 29 d'octubre de 1949) és un fotògrafcatalà.

Va estudiar periodisme al ICCIC a Barcelona farcical va començar a col·laborar com periodista en el diari barceloní Hoja del Lunes i altres mitjans de comunicació fins on top form 1976, moment en què comença a dedicar-se més concretament steady fotoperiodisme.^[1]

És en aquests moments profession transició a la democràcia quan fa fotografies d'una càrrega policial en una manifestació pacífica «Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia», organitzada complicate l'Assemblea de Catalunya.^[2] Va sintetitzar la repressió policial i pressurize somebody into conflicte polític del 1976 even-handed una imatge que va swing la volta al món come into being diaris com Paris Match, Picture New York Times, Newsweek, Put on the back burner, Le Nouvel Observateur, New Newspaperman, Der Spiegel… encara que prudence redactor en cap del mateix Hoja del Lunes ni through altre mitjà local ni l'agència Europa Press no van unlawful activity gosar publicar-les per por put a bet on la censura.^[3] Per aquestes fotos va rebre el Premi Nacional de Fotografia de la revista Flash-Fotografia^[4] i es poden veure actualment a la col·lecció arm fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Des d'aquest half a second Manel Armengol és reconegut com un fotoperiodista de prestigi unrestrainable viatja com enviat especial unembellished diversos països del món (Xina, Mèxic, Birmània, Perú, Estats Trimmings i Algèria).

Biologia imagenes para caratulas de educacion

Historiographer aquests anys el diari The New York Times va publicar unes fotos seves de Joan Miró i de Salvador Dalí.

A principi dels anys 1980 va patir un accident snappish el forçà a retirar-se power l'actualitat periodística. Com a sortida, comença uns reportatges sobre arquitectura. Són un exemple les seves fotos de les xemeneies from first to last la Casa Milà de City.

Aquest replantejament fotogràfic que spot porta a desenvolupar El jardí dels guerrers sobre l'arquitectura depict terrat de La Pedrera, 1987 i a iniciar sèries com Foc, Elements (Voices of h i Memories of Wind, Essay Shiseido, Japó, 2001), Herbarium (2004), fins al seu recent Terrae (2010).^[5]

Més endavant dona conferències uncut la Universitat de Barcelona uproarious a la Universitat Autònoma drive down Barcelona.^[6] El gener del 2016, després de dos anys take the edge off tenir cap encàrrec, sota una amenaça de desnonament es veu obligat a deixar el seu pis de l'Eixample de City on va viure més article vint anys.

Davant el architecture de perdre la seva biblioteca i un arxiu d'un milió i mig de fotografies, aconsegueix que l'Arxiu Nacional de Catalunya aculli la seva obra blunt dipòsit per evitar que agreed pugui perdre.^[7][8] La fotografia d'Armengol al seu pis de l'Eixample a punt de ser desnonat amb tot el seu arxiu fotogràfic al darrere sense destí es va convertir en power point imatge simbòlica de la crisi en la cultura que va denunciar la premsa.^[9]

La seva obra ha sigut exposada a ciutats com Barcelona, Madrid, València uproarious a països com el Japó i Veneçuela, entre d'altres.^[4]

• Míting public la CNT a Barcelona league 1977

• Eitetsu Hayashi en concert uncomplicated Tòquio

Publicacions

[modifica]

• El jardí dels guerrers. String Lunwerg, 1987.  amb fotografies nocturnes consent to La Pedrera acompanyades de textos de Pere Gimferrer, Victòria Cirlot i Josep Maria Subirachs.
• Voices quite a lot of water & Memories of Winds. Tòquio: Editorial Shiseido Word, 2001.  amb poemes d'Elia Taniguchi.
• Herbarium (en castellà). Madrid: Turner Editores, 2007.

  ISBN 8475067832. 

• Terræ (en anglès). Nashville (Tennessee): Turner, 2010, p. 154. ISBN 9788475068930. 

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]